Puigverd Assessors analitza les garanties dels administradors enfront de la derivació de responsabilitat tributària

La responsabilitat tributària dels administradors és un tema que ha estat objecte de controvèrsia en el món empresarial i jurídic. Fins fa poc, les administracions tributàries podien atribuir responsabilitat subsidiària als administradors de les empreses pels deutes tributaris d’aquestes, incloent-hi els casos en què no es demostrava cap actuació negligent o dolosa per part d'ells. No obstant això, recentment, el Tribunal Suprem ha dictat una sentència que ha canviat aquest escenari, establint noves garanties per a la defensa dels administradors i limitant les condicions sota les quals poden ser responsabilitzats.

A Puigverd Assessors, analitzem detalladament com afecta aquesta nova sentència i quines implicacions té pels administradors. 

La derivació de responsabilitat tributària

La derivació de responsabilitat tributària fa referència al procés mitjançant el qual l'Administració Tributària pot traslladar la responsabilitat per un deute tributari a les persones que tenen la responsabilitat de la gestió i administració de l'empresa, com és el cas dels administradors. Això pot ocórrer quan una empresa no compleix amb les seves obligacions tributàries, com el pagament de l'IVA, l'IRPF o altres impostos. Tradicionalment, els administradors podien ser responsabilitzats de manera subsidiària pel deute tributari de l'empresa, independentment de la seva actuació directa o indirecta en la creació d'aquell deute.

La situació anterior generava una sensació d'inseguretat jurídica per als administradors, ja que, en moltes ocasions, la derivació de responsabilitat no estava prou motivada i podia recaure de manera automàtica per la simple condició d'administrador, sense necessitat de provar-ne una actuació negligent.

La sentència del Tribunal Suprem: garanties reforçades

La sentència del Tribunal Suprem STS 3465/2025, dictada el 17 de juliol de 2025, ha establert un canvi significatiu en aquest àmbit. En aquesta resolució, el Suprem ha recalcat que l'Administració Tributària no pot atribuir responsabilitat subsidiària als administradors només per la seva condició de tals. És a dir, la responsabilitat no pot ser automàtica; s'ha de demostrar que l'administrador va actuar de manera negligent o dolosa per tal que pugui ser considerat responsable dels deutes tributaris de l'empresa.

Aquesta sentència reforça les garanties processals dels administradors i els dona més seguretat jurídica enfront d'una possible derivació de responsabilitat tributària. Així, el Suprem estableix una sèrie de condicions a complir per part de l'Administració en el procés de derivació de responsabilitat, de les quals en destaquem les següents:

1. Prohibició de responsabilitat objectiva: la responsabilitat dels administradors ja no serà atribuïda de manera automàtica per la simple condició d'administrador. L'Administració Tributària ha de demostrar que l'administrador va actuar de manera dolosa o negligent en la gestió dels tributs. Això vol dir que no es pot acusar un administrador sense aportar proves concretes de la seva mala actuació.
   
   
2. Motivació individualitzada: en la derivació de responsabilitat tributària, l'Administració ha d'indicar de manera clara i específica quina actuació de l'administrador va permetre o va facilitar l'incompliment tributari. Així, si l'Administració només fa referència a l'incompliment de les obligacions tributàries de l'empresa sense especificar l'actuació concreta de l'administrador, l'acord serà considerat nul.
   
   
3. Càrrega de la prova: una altra novetat important és que el Suprem estableix que la càrrega de la prova recau sobre l'Administració. Això vol dir que no serà l'administrador qui haurà de demostrar la seva innocència, sinó que serà l'Administració qui haurà de provar que l'administrador va actuar de manera negligent o dolosa. Aquesta modificació aporta una major protecció als administradors, ja que no hauran de defensar-se d'una acusació genèrica, sinó que es requerirà una prova sòlida per part de l'Administració.
   
   

Quines implicacions té aquesta sentència per als administradors?

La sentència del Tribunal Suprem té diverses implicacions per als administradors d'empreses i, de manera general, per a les persones que exerceixen responsabilitats executives a les companyies. Algunes de les implicacions més rellevants són les següents:

1. Seguretat jurídica reforçada: els administradors poden sentir-se més protegits, ja que la seva responsabilitat no serà atribuïda per defecte. La necessitat d'una motivació específica per part de l'Administració per atribuir responsabilitat subsidiària evita la pràctica de derivar responsabilitats sense proves concretes de negligència o dol.
   
   
2. Possibilitat d'impugnació dels acords: si un administrador rep una notificació de derivació de responsabilitat i l'acord no especifica adequadament quina ha estat la seva conducta negligent o dolosa, l'administrador tindrà el dret a impugnar l'acord davant els tribunals. Això obre la porta a una defensa més sòlida i permet una revisió judicial dels actes de l'Administració.
   
   
3. Necessitat de documentació rigorosa: amb aquesta nova jurisprudència, els administradors han de ser especialment curosos amb la documentació relacionada amb les seves decisions i gestions. Cal mantenir registres detallats de les actes de junta, les comunicacions internes, les decisions sobre el tancament de l'empresa o l'entrada en concurs de creditors, així com altres documents que puguin acreditar la seva diligència i bona fe en la gestió tributària.
   
   
4. Revisió de procediments anteriors: els administradors d'empreses que hagin estat objecte de derivació de responsabilitat tributària en el passat poden revisar els seus casos a la llum d'aquesta sentència. Si els acords de derivació no complien amb les condicions establertes pel Suprem, hi hauria possibilitat d'impugnar-los i obtenir una revisió de la situació.
   
   

Així doncs, la sentència STS 3465/2025 del Tribunal Suprem suposa un important avanç per a la protecció dels administradors enfront de la derivació de responsabilitat tributària. Aquesta resolució reforça les garanties procedimentals i estableix que l'Administració Tributària ha de demostrar, amb proves concretes i motivades, la conducta negligent o dolosa dels administradors abans de poder derivar-los responsabilitat per deutes tributaris. Aquest canvi normatiu aporta una major seguretat jurídica per als administradors i obre la porta a una defensa més sòlida en casos de derivació de responsabilitat.

Els administradors han de ser conscients d'aquesta nova jurisprudència i adaptar la seva manera de gestionar les seves responsabilitats empresarials, mantenint una documentació detallada i actuant amb la màxima diligència possible per evitar qualsevol responsabilitat personal. Si et trobes en una situació de derivació de responsabilitat tributària, és recomanable consultar amb un advocat especialitzat en dret tributari per conèixer les millors opcions de defensa.

Per a més informació i assessorament personalitzat sobre com aquesta sentència pot afectar la teva situació, contacta amb Puigverd Assessors, experts en gestió fiscal i tributària.